FAQ

Quins tipus d'allau existeixen?

Malgrat que pot ser que pequem per generalitzar, s’entén que existeixen tres tipus d’allaus.

La primera és la de neu pols, un tipus d’allau que tendeix a deslligar-se de manera espontània quan una gran nevada deixa importants quantitats de neu que el vessant de la muntanya no pot suportar. És per això que les 24 hores posteriors a una intensa nevada resulten extremadament perilloses. A les nostres muntanyes generalment tendeixen a produir-se petites allaus d’aquest tipus que no revesteixen massa gravetat, però quan són capaces d’arrossegar tones de neu les conseqüències poden ser devastadores.

Les allaus de placa són les que més accidents causen a les nostres muntanyes i al seu torn les més impredictibles. Són allaus que es formen per la ruptura d’una capa de neu que es llisca sobre una altra i en la majoria dels casos solen provocar-se pel vent o bé per sobrecàrregues creades per algun element extern, com pot ser lliscar-se amb els esquís o la taula. La fractura nítida en el vessant provoca un gran desplaçament de neu i d’importants blocs amb el perill que això comporta.

El tercer i últim tipus d’allaus és el de neu humida, també conegut com a allau de fusió. Provocats per la pujada de les temperatures o per precipitacions en forma de pluja, s’originen generalment a la primavera pels canvis de cohesió en el mantell de neu, encara que poden produir-se en qualsevol època de la temporada. Arrosseguen una gran quantitat de neu amb gran força. Certament aquests són els més predictibles ja que solen produir-se cada any en els mateix llocs baix determinades condicions meteorològiques.

Què són les allaus de neu?

El primer que has de saber és que la neu no és una matèria inerta, sinó que va experimentant canvis en la seva estructura: quan cau a les muntanyes, es va acumulant en diferents capes. Aquestes capes sofreixen canvis depenent de les condicions meteorològiques, podent fracturar-se i lliscar-se vessant a baix, generant el que tots coneixem com a allaus o devessalls de neu.

Si tens la mala sort de veure't atrapat en una allau…

Encara que hagis fet els “deures” i t’hagis informat de fins a l’últim detall, recorda que la meteorologia no és una ciència exacta, per la qual cosa en cas de produir-se un devessall de neu, has de saber com actuar ràpida i correctament.

Si vas esquiant, el primer que has de fer és alliberar-te de les corretges de seguretat i de tot allò que pugui danyar-te, com els bastons d’esquí i la motxilla, sempre sense deixar anar l’equip de seguretat.

En primer lloc, intenta esquivar l’allau de neu pels laterals i, quan t’aconsegueixi, mantenir-te en la superfície fent moviments de natació, sempre mentre t’obres pas cap als costats. Si la neu comença a cobrir-te, el recomanable és que adoptis una postura fetal, col·locant els braços sobre el teu cap per crear una bombolla d’aire. No oblidis tancar la boca a tot moment, i intenta respirar pausadament per conservar l’oxigen.

Quan l’allau s’hagi detingut i et trobis enterrat per la neu, tracta de moure’t amb força per obrir una sortida a la superfície o fer passar l’aire. Si no pots sortir, comença a emetre sons aguts sense esgotar excessivament l’oxigen. En cas que hagis aconseguit alliberar-te, o que hagis estat testimoni de l’allau sense que t’aconsegueixi, rescata als teus companys al més aviat possible, sempre assegurant-se que el devessall ha cessat, i segueix els següents passos:

– Truca als serveis d’emergència i indica la teva posició.

– Localitza a les víctimes i intenta buscar senyals com a roba o soroll.

– Si disposes d’un ARVA, usa-ho per localitzar abans als teus companys.

– Comença a cavar (si sou dos o més, és recomanable fer-ho per torns).

– Quan la víctima estigui visible, allibera el seu cap i comprova si respira.

– Allibera el seu pit i comença la reanimació cardiopulmonar, si és necessari.

– No la moguis, tret que sigui necessari, per no agreujar les fractures.

Consells de seguretat per a allaus

· Avaluï els riscos de rèpliques abans d’intentar un rescat.

. Avaluï constantment les condicions proclius a desencadenar allaus.

. Les àrees amb acumulacions recents de neu són particularment vulnerables.

. Els vessants de molt pendent en àrees ombrejades prop de cingles també presenten riscos.

. Vagi sempre acompanyat. Descendeixi per les àrees de risc d’un en un i estigui atent als senyals que precedeixen a l’allau.

. Porti amb si una balisa de rescat per senyalitzar la seva posició.

. Porti una petita pala i una llarga vara a manera de sonda per buscar víctimes enterrades sota el mantell nival.

. Aprengui a utilitzar l’equip de rescat.

. Practiqui amb l’equip de rescat.

. Practiqui tot el que pugui amb l’equip.

. Si queda atrapat per una allau intenti sortir de la massa nival o subjecti’s a un arbre.

. Si es veu embolicat per l’allau, intenti nedar cap a la superfície.

. Avaluï el risc de devessalls abans d’intentar rescats.

On han tingut lloc les allaus més destructius?

Durant la Primera Guerra Mundial uns 50.000 soldats van morir a conseqüència de les allaus, la majoria d’ells desencadenats pel foc de l’artilleria, en el front austro-italià als Alps.

El 31 de maig de 1970, un terratrèmol de magnitud 7,6 en l’escala Richter, amb epicentre sota el mar a 30 km de la costa peruana de Ancash, va causar una allau en el Nevat Huascarán que va arrasar el poble de Yungay i va matar a 18.000 persones.

En 1999, 300.000 metres cúbics de neu es van lliscar a 100 km per hora per un vessant de 30º en Montroc, en els Alps francesos. Van morir 12 persones en els xalets propers.

Sabies que... neva molt?

Es calcula que cada hivern cau un quatrilló de flocs de neu. És a dir: 1.000.000.000.000.000.000.000.000 flocs.