FAQ
Preguntes freqüents

Com he d'actuar en cas d’allau que afecti la carretera?

Si mentre circules per una via veus una allau, és important que tinguis en compte les recomanacions següents.

-No condueixis cap a l’allau. Una allau és un fenomen molt espectacular que capta la nostra atenció i el fet de voler-la immortalitzar amb les nostres càmeres ens pot sobreexposar a un risc innecessari.

-Atès que és freqüent que després d’una allau se’n produeixin d’altres, és recomanable romandre dins del cotxe.

-Avisa des del teva posició de l’esdeveniment i del tall de la carretera.

-Si has de sortir del teu vehicle, tingues en compte les condicions meteorològiques i de visibilitat.

– Estaciona el teu vehicle al marge de la via per facilitar l’accés als mitjans de neteja.

Què he de fer abans d'iniciar el viatge?

Si estàs planificant un viatge en època hivernal per zones amb neu, és important que prenguis una sèrie de mesures de precaució abans de posar-te al volant.

-Informa’t de les condicions meteorològiques que trobaràs durant el teu viatge i dels avisos que s’emetin sobre l’estat de les carreteres. Planifica els horaris segons les condicions i fins i tot retarda el viatge si no és d’extrema urgència.

-Assegura’t de tenir ple el dipòsit de combustible. Porta també roba d’abrigar, una mica de menjar, aigua i el telèfon mòbil amb la bateria carregada.

-Revisa les cadenes per a les rodes i informa’t sobre com es col·loquen. Fes el canvi de cadenes a les zones de cadenatge que trobaràs als laterals de la carretera. Porta guants.

– Respecta la senyalització i les indicacions de la policia i dels representants de l’administració mentre condueixes.

-Sigues conscient de l’entorn en què et trobes.

Quines mesures es prenen per protegir les carreteres de les allaus?

Hi ha un ampli ventall d’opcions, que es poden enquadrar en un senzill esquema, amb mesures que van des de l’ús de barreres de malla i de dics de formigó, fins al desencadenament controlat d’allaus. Les mesures són temporals o permanents, segons el temps d’intervenció, i actives o passives, en funció del lloc d’actuació. D’aquesta manera, tenim quatre tipus de mesures de defensa.

Defensa temporal passiva

Amb aquest tipus de mesures es pretén reduir l’exposició de la població en un moment concret en què el nivell de perill d’allaus augmenta. Un exemple concret seria l’ús de barreres per limitar el trànsit per un tram de carretera on es produeixen allaus. Les barreres es poden tancar manualment o de manera automàtica quan estan sincronitzades amb un sistema de detecció d’allaus.

Defensa temporal activa

Es tracta d’actuacions directes sobre les zones de sortida d’allaus per desencadenar-les de forma controlada. Aquesta tècnica exigeix el seguiment continu de l’estabilitat del mantell per saber els moments propicis per realitzar l’operació.

Defensa permanent passiva

Són elements de protecció que actuen en mitigar els danys d’una allau sobre una edificació o una via. Els elements frenen o desvien el flux de neu i eviten la incidència directa de la neu.

Defensa permanent activa

Amb aquest tipus de mesures es vol evitar l’inici de l’allau. S’instal·len a les zones de sortida de les allaus, i la seva funció és ancorar el mantell de neu. Aquesta categoria inclou elements mecànics com malles d’acer, rastells i paravents que eviten les congestes i acumulacions. Els boscos són un bon element d’ancoratge, per això són freqüents els programes de repoblació de zones que estan sotmeses a allaus.

És el mateix risc d’allau i perill d’allau?

Encara que en el llenguatge quotidià totes dues paraules s’usen indistintament, per als experts en gestió de riscos naturals tenen un significat ben diferenciat. Així, el perill ens indica la probabilitat i la intensitat d’un determinat fenomen. En el cas de les allaus, aquesta informació es comunica a través dels butlletins de perill d’allaus. El risc, per la seva banda, inclou tant la perillositat del fenomen, com l’exposició de béns i la seva vulnerabilitat. Per expressar aquests conceptes utilitzem la fórmula Risc = Perill x Exposició x Vulnerabilitat. En una carretera que discorre a través d’una zona afectada per allaus podrem actuar sobre els diferents factors per reduir el risc. Mesures com el desencadenament controlat d’allaus i la construcció de dics de protecció ens permeten minimitzar el perill i la vulnerabilitat, respectivament. D’aquesta manera es pretén reduir el risc al qual estan sotmesos els usuaris i els vehicles a la carretera.

Hi ha diferents tipus d’allaus?

Sí, podem distingir entre allaus de neu humida i de neu seca. Les de neu humida contenen més aigua liquida, la qual cosa fa que siguin més lentes i que, alhora, generin unes forces d’impacte molt elevades. Les de neu seca contenen menys aigua liquida, generen fluxos granulars que aconsegueixen grans velocitats i poden anar acompanyades de vistosos aerosols. A més d’aquest criteri que ens indica la dinàmica de l’allau, també se n’utilitzen d’altres com la morfologia de la zona de sortida i les escales per determinar-ne la mida.

Què és una allau de neu?

El primer que cal saber és que la neu no és una matèria inerta, sinó que la seva estructura varia. Quan neva, la neu s’acumula en capes que evolucionen de forma diferent segons les condicions meteorològiques. Aquests processos, anomenats metamorfisme de la neu, generen un mantell estratificat verticalment en el qual, les unions entre les diferents parts, s’enfortiran o es debilitaran en funció de la meteorologia. Aquests canvis poden generar una pèrdua de cohesió que faciliti el lliscament de la neu amb un moviment vessant a baix, que en definitiva és el fenomen que anomenem allau.

Com afecta la neu a la carretera?

Les nevades afecten les vies de comunicació i la circulació de vehicles d’una manera directa. Durant els dies posteriors a les nevades, a més de la neu que s’acumula a la via, les allaus que cauen dels vessants adjacents també poden afectar les carreteres. Aquests fenòmens són especialment intensos al voltant de l’Hospitalet i Mérens a causa de l’acció del vent, que es canalitza i transporta una gran quantitat de neu, la qual cosa genera congestes i acumulacions.

Quins tipus d'allau existeixen?

Malgrat que pot ser que pequem per generalitzar, s’entén que existeixen tres tipus d’allaus.

La primera és la de neu pols, un tipus d’allau que tendeix a deslligar-se de manera espontània quan una gran nevada deixa importants quantitats de neu que el vessant de la muntanya no pot suportar. És per això que les 24 hores posteriors a una intensa nevada resulten extremadament perilloses. A les nostres muntanyes generalment tendeixen a produir-se petites allaus d’aquest tipus que no revesteixen massa gravetat, però quan són capaces d’arrossegar tones de neu les conseqüències poden ser devastadores.

Les allaus de placa són les que més accidents causen a les nostres muntanyes i al seu torn les més impredictibles. Són allaus que es formen per la ruptura d’una capa de neu que es llisca sobre una altra i en la majoria dels casos solen provocar-se pel vent o bé per sobrecàrregues creades per algun element extern, com pot ser lliscar-se amb els esquís o la taula. La fractura nítida en el vessant provoca un gran desplaçament de neu i d’importants blocs amb el perill que això comporta.

El tercer i últim tipus d’allaus és el de neu humida, també conegut com a allau de fusió. Provocats per la pujada de les temperatures o per precipitacions en forma de pluja, s’originen generalment a la primavera pels canvis de cohesió en el mantell de neu, encara que poden produir-se en qualsevol època de la temporada. Arrosseguen una gran quantitat de neu amb gran força. Certament aquests són els més predictibles ja que solen produir-se cada any en els mateix llocs baix determinades condicions meteorològiques.

 

 

Si tens la mala sort de veure't atrapat en una allau…

Encara que hagis fet els “deures” i t’hagis informat de fins a l’últim detall, recorda que la meteorologia no és una ciència exacta, per la qual cosa en cas de produir-se un devessall de neu, has de saber com actuar ràpida i correctament.

Si vas esquiant, el primer que has de fer és alliberar-te de les corretges de seguretat i de tot allò que pugui danyar-te, com els bastons d’esquí i la motxilla, sempre sense deixar anar l’equip de seguretat.

En primer lloc, intenta esquivar l’allau de neu pels laterals i, quan t’aconsegueixi, mantenir-te en la superfície fent moviments de natació, sempre mentre t’obres pas cap als costats. Si la neu comença a cobrir-te, el recomanable és que adoptis una postura fetal, col·locant els braços sobre el teu cap per crear una bombolla d’aire. No oblidis tancar la boca a tot moment, i intenta respirar pausadament per conservar l’oxigen.

Quan l’allau s’hagi detingut i et trobis enterrat per la neu, tracta de moure’t amb força per obrir una sortida a la superfície o fer passar l’aire. Si no pots sortir, comença a emetre sons aguts sense esgotar excessivament l’oxigen. En cas que hagis aconseguit alliberar-te, o que hagis estat testimoni de l’allau sense que t’aconsegueixi, rescata als teus companys al més aviat possible, sempre assegurant-se que el devessall ha cessat, i segueix els següents passos:

– Truca als serveis d’emergència i indica la teva posició.

– Localitza a les víctimes i intenta buscar senyals com a roba o soroll.

– Si disposes d’un ARVA, usa-ho per localitzar abans als teus companys.

– Comença a cavar (si sou dos o més, és recomanable fer-ho per torns).

– Quan la víctima estigui visible, allibera el seu cap i comprova si respira.

– Allibera el seu pit i comença la reanimació cardiopulmonar, si és necessari.

– No la moguis, tret que sigui necessari, per no agreujar les fractures.

Consells de seguretat per a allaus

· Avaluï els riscos de rèpliques abans d’intentar un rescat.

. Avaluï constantment les condicions proclius a desencadenar allaus.

. Les àrees amb acumulacions recents de neu són particularment vulnerables.

. Els vessants de molt pendent en àrees ombrejades prop de cingles també presenten riscos.

. Vagi sempre acompanyat. Descendeixi per les àrees de risc d’un en un i estigui atent als senyals que precedeixen a l’allau.

. Porti amb si una balisa de rescat per senyalitzar la seva posició.

. Porti una petita pala i una llarga vara a manera de sonda per buscar víctimes enterrades sota el mantell nival.

. Aprengui a utilitzar l’equip de rescat.

. Practiqui amb l’equip de rescat.

. Practiqui tot el que pugui amb l’equip.

. Si queda atrapat per una allau intenti sortir de la massa nival o subjecti’s a un arbre.

. Si es veu embolicat per l’allau, intenti nedar cap a la superfície.

. Avaluï el risc de devessalls abans d’intentar rescats.

On han tingut lloc les allaus més destructius?

Durant la Primera Guerra Mundial uns 50.000 soldats van morir a conseqüència de les allaus, la majoria d’ells desencadenats pel foc de l’artilleria, en el front austro-italià als Alps.

El 31 de maig de 1970, un terratrèmol de magnitud 7,6 en l’escala Richter, amb epicentre sota el mar a 30 km de la costa peruana de Ancash, va causar una allau en el Nevat Huascarán que va arrasar el poble de Yungay i va matar a 18.000 persones.

En 1999, 300.000 metres cúbics de neu es van lliscar a 100 km per hora per un vessant de 30º en Montroc, en els Alps francesos. Van morir 12 persones en els xalets propers.

Sabies que... neva molt?

Es calcula que cada hivern cau un quatrilló de flocs de neu. És a dir: 1.000.000.000.000.000.000.000.000 flocs.